Quiérenos recordar la meva expulsió com consellera portaveu de l'Ajuntament de Barcelona Districte Ciutat Vella. Sóc la Huma Jamshed Bashir.
Era l’única dona d’una altra cultura; la resta de consellers eren d’origen autòcton. Tots triats per democràcia directa, com jo mateixa. Tots seguixen sent consellers menys jo; em varen fer fora molt fàcilment, perquè jo era una dona, i a més, d’una altra cultura.
Hi ha qui pensa que els consellers són càrrecs de confiança dels partits, generalment de “l’aparell” dels partits, així que seria normal que et posin o et treguin. Però, resulta que els Comuns es van presentar dient que no eran un partit convencional; el seu programa electoral prometia que els consellers representarien als veïns i veïnes i, per tant, serien els que guanyesin més vots en unes eleccions primàrias.
Jo vaig treure el nombre més alt de vots: no només de Ciutat Vella, sinò de tot Barcelona. Tanmateix, a la llista dels Comuns per les eleccions Municipals em varen posar al número 16.
Fa cinc anys ningú coneixia “En Comú” i poca gent de Barcelona coneixia AdaColau. A les eleccions de 2019 ha estat diferent perquè ja eren al poder i, per tant, disposaven de diners i accés a mitjans de comunicació. Però, a l’anterior mandat no en teníem, i jo veig treballar molt dur perquè fos conegut el nou projecte En Comú; erem poca gent i, a més, sense recursos.
Resulta que una cosa és el que defensaven en la companya electoral, i una altre el que després de guanyar les elecciones varen fer: endollar a amistats i parells a l’Ajuntament. En canvi, a mi, com que ja m’havien utilizat aportant molta gent que ens va votar, ja no em necessitaven més i, per això, em van fer fora. És a dir, em van utilizar com un “kleenex” què, després d’utilizar-lo, es llença.
